Sobre el llegat de Manuel Sacristán 2010

–– Entrada original en su blog ––

Conmemoramos los 25 años de la muerte de Manuel Sacristán con unas jornadas que me han pedido que sirvan sobre todo para hacer análisis y difusión de su obra, en un intento de hacer presente el método, el pensamiento y las aportaciones del profesor y me atrevería a decir que también amigo Manuel Sacristán a la metodología de las ciencias sociales. La obra que con acierto han elegido desde la AEP (organización a la que por cierto agradezco que me haya llamado para formar parte de esta mesa) para que sirva de punto de partida es el Studium Generale. Y la verdad es que también tengo que agradecer que por este motivo releyera este trabajo que tan sugerente sigue siendo a pesar del tiempo transcurrido.

Quizá valdría la pena precisamente empezar por poner un marco histórico al Studium Generale. Continue reading →

Comparteix |

La actualidad de las ideas de Manuel Sacristán sobre revolución y pacifismo

Enric Prat Carvajal ^*

En este artículo se analizan las ideas de Manuel Sacristán sobre revolución, violencia, pacifismo y no-violencia en sus últimos años de vida, concretamente desde 1979, año de publicación del primer número de la revista mientras tanto, hasta su muerte en agosto de 1985. Estos años corresponden, siguiendo el criterio de Juan-Ramón Capella, al segundo de los grandes periodos en la obra madura de este filósofo, durante el cual “su pensamiento puso las bases de una profunda reelaboración temática de las razones de la izquierda social”¹. Una parte importante de los escritos políticos de Sacristán de aquella época se publicaron en mientras tanto, una revista que fundó y dirigió en sus primeros años de existencia y desde la que ejerció una considerable influencia intelectual y política. En el apartado final del texto se sitúan algunas proposiciones sobre revolución y pacifismo, a partir de las ideas de Sacristán y de mis propias opiniones, que quizás puedan servir para pensar de nuevo sobre la transformación o la revolución social.

I

Manuel Sacristán dejó muy claro en sus escritos de esos años que frente al sistema capitalista y el estado burgués él se situaba en una actitud de izquierda revolucionaria. Continue reading →

Comparteix |

La descoberta d’una tradició

Comparteix |

[Publicat al seu blog: angelsmcastells.nireblog.com]

Commemorem els 25 anys de la mort de Manuel Sacristan amb unes jornades que m’han demanat que serveixin sobre tot per fer anàlisi i difusió de la seva obra, en un intent de fer present el mètode, el pensament i les aportacions del professor i m’atreviria a dir que també amic Manuel Sacristan a la metodologia de les ciències socials. L’obra que amb encert han triat des de l’AEP (organització a la que per cert agraeixo que m’hagi cridat per formar part d’aquesta taula) perquè serveixi de punt de partida és l’Studium Generale. I la veritat és que també haig d’agrair que per quest motiu rellegís aquest treball que tant suggeridor continua sent malgrat el temps que ha passat.

Potser valdria la pena precisament començar per posar un marc històric a l’Studium Generale. Està signat l’any 1963 –han passat per tant 47 anys– en unes coordinades nacionals i internacionals prou diferents. Acabàvem de viure el que es va conèixer com “la crisi dels míssils de Cuba” amb l’alleugeriment d’haver comprovat que la guerra nuclear –tot i la cursa d’armaments que començava amb embranzida—no era tant fàcil de desencadenar. Segurament encara era viu el President Kennedy (el seu assassinat es va produir el novembre del 63) mentre a Espanya començava l’etapa “desarrollista”, passat el pitjor del Pla d’Estabilització de 1959 que havia donat ales al franquisme a costa de convertir-nos a nosaltres, aleshores súbdits d’aquest país, en els immigrants d’Europa. Continue reading →

Comparteix |

«Una izquierda no filistea, es decir, una izquierda que quiera ser realista, sensata y radical a la vez (de otro de mis maestros, Manuel Sacristán, aprendí la inolvidable lección de que, en la política como en la vida cotidiana, contra toda apariencia filistea, quien no sabe ser suficientemente radical, acaba siempre en la penosa insensatez del hiperrealismo mequetréfico) tiene hoy que aspirar a desarrollar políticas que sean más ambiciosas en el medio y en el largo plazo y, a la vez, más adaptadas a las presentes circunstancias.»

Entrevista política a Antoni Domènech

Intervención de clausura en el Homenaje a Manuel Sacristán, celebrado en Barcelona los días 24 y 25 de Noviembre de 2005. Disponible en SinPermiso.info

Amigas, colegas, compañeras y compañeros:

Comparteix |

[noticia apareguda a la web de la UPF]

L’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), amb la col·laboració de les facultats d’eonòmiques i polítiques i del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la UPF, així com de les facultats d’economia i filosofia de la UB, han organitzat recentment les Jornades sobre el Llegat de Manuel Sacristán, que han recuperat el pensament d’una de les principals figures intel·lectuals de la clandestinitat durant el franquisme.

Les Jornades es van cloure el passat 21 d’octubre, a l’auditori del campus de la Ciutadella de la UPF, amb la taula rodona ” Marxismes i moviments socials“, en la qual quatre experts en la matèria van abordar el vessant més polític del pensament de Sacristán. Hi van intervenir Francisco Fernández Buey, catedràtic de Filosofia Moral i Política de la UPF; Enric Prat, doctor en Història per la UPF; Enric Tello, catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la UB, i Elena Grau, historiadora.

Les dues anteriors sessions de les Jornades, que han conicidit amb el 25è  aniversari de la mort de Manuel Sacristán, es van celebrar a la Universitat de Barcelona els dies 15 i 19 d’octubre, i van tractar respectivament sobre “El lloc de la filosofia en els estudis superiors” i la “Metodologia i Ciències Socials”.

Manuel Sacristán i Luzón (Madrid, 1925 – Barcelona, 1985) fou un filòsof, lògic, escriptor, traductor i miltant del PSUC i del PCE, i un dels intel·lectuals més influents per a diverses generacions d’universitaris catalans. Va ocupar la càtedra de Metodologia de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, un cop readmès, l’any 1972. Anteriorment, durant el franquisme, ja havia estat professor ajudant d’Història de Filosofia Contemporània a la mateixa universitat (entre el 1953 i el 1965), de la qual va ser expulsat per la seva militància política.

Comparteix |

«[...]Pero al principio, estuvo y está la acción. Tanto para llegar directamente, donde ello sea posible, a una organización de la enseñanza del investigar y de las profesiones que rompa con la contaminación ideológica hegemonizadora de hombres y eternizadora de una división del trabajo ya innecesaria, cuanto para acelerar, donde eso sea lo históricamente viable, el proceso de autodisolución de la tradición clasista mediante el poder de los trabajadores, lo primero es plantear acertadamente la fase previa: luchar contra la yugulación del empuje de los pueblos hacia el conocimiento -posibilitado por la producción moderna- y contra los intentos de esterilizarla mediante la estratificación aparentemente técnica, pero en realidad inteligentemente clasista, que intentan implantar las reformas universitarias de todos los países del capitalismo más o menos avanzado, incluso el nuestro. Los pueblos tienen que seguir llegando, acrecentadamente, a la enseñanza superior y tienen que impedir que los fraccionen jerárquicamente en ella. Por esa vía seguirá agudizándose la contradicción entre las presentes relaciones de producción y las fuerzas productivas ya en obra. El movimiento estudiantil tiene, seguramente, muchos otros campos de acción. Pero para que las demás luchas den resultados importantes es esencial que se muevan sobre aquella contradicción de fondo.»

La universidad y la división del trabajo [descarrega]

Comparteix |

El llegat de Manuel Sacristán: Un inventari particular

Alfons Barceló
19 d’octubre de 2010

Introit

Sempre em plau rememorar el mestratge de Manuel Sacristán.

Per un motiu molt simple.

Quan passo revista a les meves experiències com a estudiant universitari, haig de reconèixer que Sacristán està al podi dels meus professors universitaris de primera categoria. També vull assenyalar que mai va ser per a mi un guia polític, però sí un magnífic mentor intel·lectual.

Dividiré la meva exposició en dos blocs. Primer, resumiré per als estudiants els records i les lliçons que vaig aprendre i que encara recordo. El segon bloc té com a meta presentar una antologia de tesis de Sacristán que em semblen memorables, ateses les circumstàncies d’aquí i d’avui. Continue reading →

Comparteix |

Intervenen:
Francisco Fernández Buey [catedràtic de Filosofia Moral i Política UPF]
Enric Tello [catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques UB]
Enric Prat [doctor en Història UPF]
Elena Grau [historiadora]
Pots descarregar la selecció de textos de “Pacifismo, Ecología y Política Alternativa” que hem editat per a l’ocasió. I també el material preparat per Enric Tello per la seva ponència “El primer marxista ecològic post-stalinista de la segona meitat del segle XX“.

LLOC:

Auditori de la Universitat Pompeu Fabra (Campus Ciutadella, c/ Ramon Trias Fargas, 25-27)

a les 18h

Siusplau, convideu a tota aquella persona que cregueu que li pugui interessar. Gràcies!

Convocatòria al Facebook: http://www.facebook.com/event.php?eid=126897557365726&ref=mf

Informació sobre els altres actes: Programa

Comparteix |