Carta al Rector de la UPF

Benvolgut rector,

Molts de nosaltres hem sentit un calfred quan hem vist al Campus Global la carta de l’inspector general de l’exèrcit, convidant als membres de la comunitat universitària a jurar la bandera, el pròxim 22 de maig a Barcelona. Li escrivim per tal que tingui almenys una resposta d’alguns membres d’aquesta comunitat, a vegades majoritàriament silenciosa.

Pensàvem que el reciclatge de les casernes de Ciutadella, convertint-les en Universitat era la única relació que la Pompeu Fabra havia tingut amb l’Exèrcit. I crèiem que era una relació de substitució, no només arquitectònica, sinó també urbana, històrica i ètica, tal i com explica la placa del llumener situat a l’Àgora Jordi Rubió i Balaguer. Li direm perquè.

La Universitat és un camp de conreu del saber, la democràcia i la cultura. Ser universitari és buscar el saber de manera lliure i científica i de validesa universal. L’objectiu és vèncer els obstacles que el món i moltes vegades la mateixa Humanitat es posa a ella mateixa per no viure en harmonia i pau. Tot i que lligada a la tradició que l’envolta, la Universitat té voluntat transfronterera, transnacional, en definitiva, universal. Les diferències entre persones són apartades quan s’entra en una discussió acadèmica: l’objectiu és la troballa de la veritat.

Davant el progrés que la Universitat implica, trobem l’exèrcit, el qual té l’armament com a principal distintiu. Les armes converteixen les paraules de qui les porta en amenaces. Les armes són el principal obstacle de la pau, no la seva garantia. Les armes no construeixen: fereixen i destrueixen la llibertat. A més, l’exèrcit representa valors molt diferents als que una Universitat propugna. L’obediència, la uniformitat, la violència i el nacionalisme ranci. L’exèrcit espanyol, encara més, té un currículum ple de mèrits en la història recent d’Espanya: cops d’estat, assassinats, repressions, feixisme, nacionalcatolicisme, etc. En concret la jura de la bandera és un ritual de cohesió nacional i nacionalista propi del règim feixista, opressor de les llibertats polítiques, culturals, lingüístiques i personals, que posa la fidelitat vers la pàtria —representada amb un símbol tèxtil—, per sobre d’altres valors que creiem indiscutibles en una societat democràtica i amb voluntat universalista.

És per això que la Universitat és la institució antagònica a les forces armades: la Universitat valora el coneixement, el pensament crític, la llibertat i construeix el progrés pacífic d’una societat; l’exèrcit prefereix la ignorància, la uniformitat d’opinió, l’opressió i destrueix la societat quan actua. No som nosaltres els que li hem de recordar les despreciables actuacions de l’exèrcit nacional a la societat catalana i espanyola, però potser l’inspira una visita al Memorial pels professors separats de la Universitat catalana durant el franquisme, situat al pati de l’edifici Roger de Llúria. La substitució institucional i social és el camí pel progrés.

Per aquestes raons li demanem:

• Una sòlida resposta en contra del militarisme i contra els actes feixistes aliens a la societat democràtica i crítica per la qual treballem així com una aposta pels memorials democràtics en honor a les persones i actuacions que van lluitar en favor de la democràcia i la llibertat.
• Un posicionament clar i diàfan per la llibertat i la democràcia com a valors identitaris de la Universitat Pompeu Fabra en els textos estratègics.
• El trencament de totes les relacions amb el sector militar i empresa relacionada amb la indústria bèl•lica.
• Un decisiu pas endavant en la millora de la qualitat democràtica dins de la Universitat, mostrant que el codi regulador dels campus universitaris, que data de 1954, és contrari a la democràcia que volem.

Cordialment

Associació d’Estudiants Progressistes

Federació UPF

Barcelona, 15 de març de 2010