El Queixal núm. 41

Felicitem a la UPC pel magnífic gest de cara als immigrants mobilitzats que reivindicaven la seva regularització. El gest va consistir, ni més ni menys, en cedir un espai (l’espai «polivalent») a un grup d’immigrants que es van desplaçar en metro fins a Palau Reial i s’hi van tancar el cap de setmana, des del divendres al vespre fins al diumenge. L’esdeveniment tenia la seva transcendència, després de que la UB, mesos enrere, tanqués els seus accessos per evitar que entressin els immigrants. És per (...)

Durant la primera quinzena de març, es van convocar tancaments i manifestacions a favor d’una regularització justa i sense condicions per a tots els immigrants sense papers. Aquestes mobilitzacions, les quals es van donar principalment a Barcelona i a la seva perifèria, van ser impulsades per l’Assemblea per a la Regularització sense Condicions, que reivindica una total transigència en els requisits del procés de regularització.
Coincidint amb aquests actes, l’AEP de l’Autònoma va començar a actuar (...)

Ara fa cent anys l’Albert Einstein va sorprendre el mon amb el seu «Annus Mirabilis»: quatre articles sobre moviment brownià, relativitat especial, efecte fotoelèctric i relació massa-energia que revolucionarien la física moderna. És per això que al juny del 2004, l’Assemblea General de les Nacions Unides, a proposta de l’UNESCO, va proclamar l’any 2005 Any Mundial de la Física. La idea va sorgir d’una resolució de la IUPAP (International Union of Pure and Applied Physics) que definia uns objectius molt (...)

Amb l’Estat del Benestar ingressem en una època on, en teoria, cada servei privat té la seva contrapart pública. L’Estat ens hauria de proveir de tot allò que no podem obtenir nosaltres mateixos per diversos motius, ja sigui per qüestió de salari, de condició social, de circumstàncies físiques o altres. Entre aquestes prestacions, s’hi inclou l’educació, sí, la gloriosa i beneficiosa educació pública que en alguns indrets del món supera en gran mesura a la privada i, en canvi, en d’altres, deixa molt a (...)

La marxa cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) continua avançant sense presentar millores en els procediments. La poca participació per part de tota la comunitat universitària i el dèficit democràtic existent en la seva elaboració s’han accentuat des de que el govern de l’Estat ha començat a redactar el Catàleg de Titulacions. Els arguments que es segueixen són bàsicament empresarials i polítics, representant un doble filtre per a totes aquelles titulacions existents actualment. Així, ens trobem (...)

Si hem d’arribar a un mateix punt, potser que primer mirem quin és l’estat de partida de cadascú. Parlo del procés de Convergència Europea. És evident que mitjançant aquest nou sistema educatiu, el qual ja s’ha començat a implantar en alguns països, es vol unificar l’ensenyament superior a nivell europeu. Ara bé, tal com he insinuat a l’inici, no tots els països parteixen de la mateixa base, en particular, a nivell de finançament, i més concretament, en temes de beques i ajuts pels estudiants.
És ben (...)

Els passats dies 22, 23 i 24 d’abril s’ha celebrat la XIV Assemblea Nacional de l’AEP a l’Auditori de l’edifici de Rambles de la UPF, sota el lema «Ara més que mai, organitza’t per la Pública!». Durant aquests tres dies s’han produït diferents debats en els que tots els militants hem pogut donar la nostra opinió sobre l’AEP, intentant fer una autocrítica sobre el treball desenvolupat durant el curs 2004/2005. S’ha remarcat el creixement de l’AEP i l’hem pogut comprobar amb la participació; el dia de Sant (...)

La Universitat pública catalana ha tornat a incrementar els preus per crèdit, anomenats taxes de matriculació, de les diferents titulacions.» Així s’introduïa l’article de Lluís Monerris publicat al queixal 39 amb el títol: Taxes i Finançament: Pujen les Taxes . L’article en qüestió feia referència a l’augment de taxes que es produï per al curs 2004-2005. Lamentablement, i en aquests darrers mesos se’ns ha donat a conèixer a través del CIC (Consell Interuniversitari de Catalunya) que les taxes podrien tornar (...)

Se n’ha parlat molt, però a mitges tintes. Sobretot de les alternatives que comporta a nivell pedagògic per a professors i estudiants, de l’avenç que es realitza construint un únic Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). De les oportunitats professionals que es creen per a l’estudiant d’avui, i sobretot de l’adequació del sistema universitari, diuent, a la realitat social actual en un pla europeu.
Senzillament una mala interpretació dels objectius. Perquè per tal que aquestes fites siguin una (...)

Quatre anys després de la imposició de la Ley Orgánica de Universidades (LOU) per part del govern del PP, les universitats catalanes en patim durant aquests dies l’enèsim efecte: un sistema presidencialista d’elecció del rector que disminueix encara més el paper del Claustre en la democràcia de la Universitat. Un dels punts de la LOU que més controvèrsia va provocar dins les diverses comunitats universitàries va ser el que feia referència a l’elecció del rector. Per primera vegada una llei estatal (...)

El 7 de gener d’aquest any, el PSOE publica el nou reglament en matèria d’immigració. Aquest document té dues grans aportacions: d’una banda, l’aprovació de la Llei Orgànica 4/2000 sobre «derechos y libertades de los extranjeros en España», de l’altra, l’anunci d’un procés de regularització extraordinari.
A partir d’aquest moment, s’articula, doncs, una modificació del reglament com a mecanisme per desactivar el conflicte social, sense modificar, però, la llei regressiva de la qual depèn. Confonent a les (...)

Durant els darrers anys, han aparegut amb força al panorama mundial nous moviments de mobilització contra la globalització capitalista. Un exemple evident, és la creació del Fòrum Social Mundial (FSM) a Porto Alegre al gener del 2001, que s’engegà amb l’objectiu de crear confluències i construir alternatives. Des d’aleshores, per tal de descentralitzar i fer arribar les lluites al màxim nombre de territoris i pobles possible, es va veure la necessitat de crear fòrums socials regionals. En aquest (...)

Les dones i homes progressistes, parlem sovint, perquè ho creiem imprescindible, sobre d’on venim, quines construccions hem realitzat al llarg del temps, quin camí hem recorregut, quines accions han desenvolupat aquells que ens han precedit. En definitiva, parlem de l’amalgama de noms, fets i realitats que és la memòria històrica.
I d’aquesta amalgama, cal desgranar noms concrets, fets concrets, poemes concrets, compromisos concrets. Per això parlem de l’Ovidi.
L’Ovidi que un dia va escriure, si ja (...)