Més anglès? I més català? No al 10% de classes en anglès.

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa va anunciar el passat gener la seva determinació de fomentar que un 10% de les classes de les carreres universitàries es fessin en una tercera llengua. Com molt bé saben els promotors d’aquesta decisió, en la gran majoria dels casos, aquesta llengua serà l’anglès. De fet, la comissionada del Govern encarregada només esmenta l’anglès en les citacions que recull la premsa a propòsit de la notícia.

Vagi per davant que és evidentment molt desitjable que els estudiants aprenguem quantes més llengües millor. Tant de bo poguéssim estudiar-ne cinc o sis! I l’anglès en particular, per la quantitat de portes que obre al mercat laboral. Però la proposta no convenç. Aprendre un idioma amb fluïdesa és complicat, molt complicat. Hi ha fins i tot qui sosté que això només és possible del tot desplaçant-se als països on es parla l’idioma en qüestió. És comprensible que algunes carreres exigeixin una fluïdesa particularment destacable d’un idioma en concret, però aquesta mesura indiscriminada dificultarà molt les coses a altres estudiants.

Si per un moment fem venir al cap les classes d’una assignatura que ens desagradi particularment i pensem com es complicaria si l’haguéssim d’escoltar en anglès, probablement no serà complicat comprendre aquestes dificultats afegides. Fins i tot a la Generalitat tenen clar que això porta certs problemes: parlen de donar primes als professors que facin les seves classes en anglès “pel sobreesforç” que hauran de fer!

En el sobreesforç que exigirà a l’estudiant, però, potser no hi han pensat amb tanta cura. I això és particularment greu en un entorn en què, a causa de la realitat sociopolítica de les universitats de Catalunya, sovint succeeix que es relega la llengua catalana a un immerescut segon pla, quan no se’l desplaça directament. (I d’això, per cert, no en tenen la culpa els estudiants Erasmus sinó, sovint, un pragmatisme mal entès.) No cal dir les conseqüències dramàtiques que pot suposar per la vitalitat d’un idioma com el català el fet de veure’s desplaçat del sistema educatiu, en general, i d’una institució de cultura com la Universitat, en particular.

Molt de compte, doncs, amb propostes tecnòcrates com aquestes: l’atenció a la diversitat és indispensable. És possible que els estudiants d’algunes carrers tinguin prou anglès i de sobres amb el que saben del Batxillerat per realitzar la seva carrera amb excel·lents resultats, mentre que d’altres potser necessitin algun tipus de reforç. De la mateixa manera, és probable que la proposta hagi errat l’objectiu, i el que calgui reforçar sigui un idioma en dificultats com el català i no pas l’anglès, recolzat per la primera potència econòmica mundial.