M’han objectat algunes coses a la proposta de digitalitzar llibres en domini públic de la biblioteca i apunts. La majoria de vegades, però, es tractava de casos aguts de bibliofília 
No només perquè els textos electrònics són més ecològics pel fet que és possible emprar-los sense gastar paper (per a algunes persones és molest llegir en pantalla i aleshores es poden imprimir, però, creieu-me, hi haurà qui els farà servir a l’ordinador). No només perquè permeten fer servir un cercador per localitzar exactament el fragment de text que cercàvem. No només perquè cada vegada més dispositius mòbils electrònics permeten dur-los arreu.
També perquè com que poden viatjar per les autopistes de la informació, arriben a milions de persones amb una facilitat sorprenent (via correu electrònic, per exemple, o penjats a una web). També perquè es poden consultar fins i tot quan la biblioteca no és oberta. I, en el cas particular dels apunts i els dossiers, també perquè es poden imprimir a casa o en qualsevol establiment adequat sense haver de dependre de l’OCÉ.
En resum: els llibres electrònics són més accessibles, més perdurables, més ecològics i més barats. I, a més de tot això, cal tenir clar que el cost econòmic en concepte de drets d’autor no ha de ser un problema. Els llibres de domini públic es poden digitalitzar i posar a internet a disposició de qui vulgui descarregar-los sense por a represàlies legals. Un llibre pot entrar en el domini públic per diverses raons: perquè el seu autor és mort des de fa molts anys o perquè així ho va autoritzar el mateix autor, per exemple.
Pot ser que, al cap i a la fi, els llibres electrònics no es percebi l’olor de vell ni l’inconfusible sensació de passar les pàgines d’un llibre tradicional. Tot i això, i considerant tots els avantatges esmentats, crec que no hem de deixar passar ni un minut més sense disposar de tots els llibres i apunts a la xarxa!
2 comentari ↓
També es pot observar que la informació digitalitzada és molt mes succebtible al control i a la censura per part de les empreses encarregades de la digitalització. Com se jo que el text que hem donen és el original sense modificar? Com puc estar segur que no sa canviat alguna cosa per algun interès? La perspectiva de un monopoli de la cultura digital em fa venir calfreds. És bo recordar que empreses com Google no tenen cap problema per a aplicar la censura quan els hi convé.
Hola Albert: de nou, moltes gràcies per aportar el teu punt de vista. No entenc per quina raó ha de ser més censurable un llibre electrònic que un que estigui en paper. La censura que pot exercir qui digitalitza és la mateixa que pot exercir un editor en el món dels llibres en paper (de fet, les digitalitzacions només són una forma més d’edició).
De fet, crec el contrari que tu: la possibilitat de desar una informació que viatja per les autopistes de la informació es transmet més ràpidament i, per tant, s’hi pot exercir menys control.
És més: ja s’han dut a terme iniciatives en aquest sentit. Projectes que buscaven fer arribar els llibres i informacions per via electrònica a llocs on hi havia censura.
Salutacions cordials
Comentaris