MANIFESTA:

- Que el Rector Josep Joan Moreso iniciarà la seva nova legislatura amb el rebuig de la majoria de la comunitat universitària. Els resultats en termes absoluts i sense atendre a ponderació s’inclinen cap al vot en blanc de manera clara i contundent, tot demostrat la forta oposició que existeix al candidat Moreso. L’estudiantat, el Personal d’Administració i Serveis i part del professorat (l’anomenat sector C) s’han posicionat clarament contra la política de Josep Joan Moreso i ho han demostrat a les urnes: el vot en blanc ha superat el 50% en tots aquests casos.

- Que el col·lectiu més nombrós de la comunitat universitària, els estudiants de grau / primer i segon cicle, no només ha rebutjat el candidat Moreso, sinó que ho ha fet amb una aclaparadora contundència: un 88,77% de vots en blanc.

- Que l’opinió de l’Associació d’Estudiants Progressistes és que el vot en blanc, vencedor en aquestes eleccions, cal entendre’l com un vot de càstig a Josep Joan Moreso donat que era l’únic candidat. L’historial de compromissos trencats, l’incompliment d’acords amb els estudiants de forma sistemàtica i actuacions tan qüestionables com impedir el pas a la premsa la nit del 12 al 13 de febrer de 2009 o recòrrer als Mossos d’Esquadra per acabar amb protestes polítiques pacífiques són circumstàncies que expliquen l’alt percentatge de vots en blanc.

PER TOT AIXÒ, L’AEP A LA UPF EXIGEIX:

- Que el candidat Moreso i el seu equip escoltin la veu de la comunitat universitària i comprenguin que els resultats són l’expressió del rebuig a la seva política.

- Que el Rector Josep Joan Moreso dimiteixi tan bon punt prengui possessió del seu càrrec.

- La convocatòria de noves eleccions a Rector.

Barcelona, 27 de febrer de 2009.
AEP a la UPF - Associació d’Estudiants Progressistes a la Universitat Pompeu Fabra.

Les empreses de la Guerra a la UPF.
Qui és qui traça l’estratègia de la Universitat?

Amb la participació d’Arcadi Oliveres.

Aquest, tindrà lloc a l’edifici Roger de Llúria a l’aula 40.063 a les 12:30h del matí.

Informació a La indústria de la guerra al fòrum social i empresarial de la upf.

• La digitalització del fons de llibres de domini públic de la biblioteca.
• Que es posés a disposició de l’estudiantat al Campus Global els dossiers que es compren a la finestreta de l’OCÉ.
• Que es promogués que els professors pengessin els seus materials docents sota llicències Creative Commons.

Pel que fa a les digitalitzacions de llibres, la biblioteca no té ni ha tingut cap pla per digitalitzar el fons de la biblioteca perquè només té 19 anys de vida i això comporta que el fons de llibres antics és escàs. Cal destacar, en aquest sentit, que per digitalitzar llibres nous hi ha un impediment legal, que no existeix en el cas dels llibres més clàssics. Cap llibre no ha estat per tant dipositat a la Biblioteca Digital Joan Lluís Vives de la Cervantes Virtual (biblioteca virtual de la xarxa d’universitats a què pertany la UPF), donat el fet que, en la majoria de casos, aquells que la UPF podria aportar ja són al catàleg de llibres digitalitzats.

Tot això no obstant, la biblioteca sí que ha digitalitzat fulletons i altres documents amb valor històric i en risc de degradació, i han estat posat a disposició de l’alumnat a través de diferents plataformes a Internet. La biblioteca de la UPF s’ha mostrat oberta a seguir utilitzant els –malauradament escassos– recursos que es puguin obtenir per tal de prosseguir amb digitalitzacions d’altres documents.

Quant a disposar al Campus Global dels dossiers que compendien parts de llibres i articles i que es venen a la finestreta de l’OCÉ, la biblioteca s’acull a les clàusules d’ús legítim previstes en les normatives i no a llicències de CEDRO (gestora de drets) com podria semblar en un primer moment, per tant no és possible legalment disposar d’aquesta informació a la xarxa ni tant sota la protecció amb contrasenya que suposa el Campus Global. La llicència de CEDRO que ho permetria costa, a mode orientatiu, uns 70 euros per article, assignatura i curs acadèmic, és a dir, és una inversió inviable, per ser massa elevada.

Per últim, respecte a la publicació a Internet dels materials docents produïts pels propis professors sota llicències Creative Commons, AEP ha pogut saber de la intenció de la biblioteca d’enllestir un dipòsit d’articles acadèmics i materials docents d’accés obert (open access), que permetrà als professors publicar sota aquest tipus de llicències. És una bona notícia, i també ho és saber que la biblioteca treballa als portals RECERCAT, dipòsit de la recerca de Catalunya; i al RACO, Revistes Catalanes amb Accés Obert; en l’àmbit dels continguts digitals.

Un cop conegudes totes aquestes informacions, l’AEP – Associació d’Estudiants Progressistes ha instat la biblioteca a visibilitzar totes aquelles digitalitzacions de llibres inclosos a les llistes de bibliografies recomanades de les diferents assignatures, amb independència que la digitalització l’hagi realitzat la pròpia biblioteca de la UPF o no, amb vistes a fer possible que l’estudiantat conegui i tingui més accessible els recursos digitalitzats i, per tant, tots els avantatges que aquests recursos comporten. La biblioteca de la UPF s’ha compromès a estudiar quina és la millor forma de dur a terme aquest projecte tenint en compte els recursos econòmics i el personal disponibles.

Així mateix, l’AEP ha instat a la biblioteca a negociar totes les col·laboracions amb agents externs a la universitat en l’àmbit de les digitalitzacions per tal d’evitar que, a la fi, les edicions digitalitzades d’obres en el domini públic acabin privant als receptors de les possibilitats de lliure còpia i distribució, i del permís per a la realització d’obres derivades.

Associació d’Estudiants Progressistes a la Universitat Pompeu Fabra.

Barcelona, 4 de juny de 2008.

Anna Maria Geli de Ciurana, presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP),
peresentarà el Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya el proper 12 de juny, a les 12:30 hores, al Paranimf de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)

Com ve succeïnt, el procés d’aquesta fase de redacció s’ha del Llibre Blanc s’ha realitzat sense la participació de l’estudiantat, Malgrat que es va obrir un espai on aquells qui vulguessin apuntar-se per fer sentir la seva veu puguessin fer-ho, els estudiants i les estudiantes que ho van fer no han estat convocats.

Des de l’AEP — Associació d’Estudiants Progressistes reivindiquem que el foment de la participació de l’estudiantat en la co-construcció de la Universitat no esdevingui només un seguit d’actes de cara a la galeria. La participació de l’estudiantat és necessària.

• L’AEP participa a la PMDUP (Plataforma Movilitzadora en Defensa de la Universitat Pública) en l’organització de manifestacions i esdeveniments. En aquest context s’ha aconseguit força visibilitat mediàtica.
• L’AEP ha realitzat díptics informatius respecte l’eliminació de Filologia Catalana, Humanitats i Història de l’Art quan aquestes carreres estaven en perill, en les primeres reformes en relació amb el pla de Bolonya.
• L’AEP posa a disposició de qui ho vulgui consultar la documentació necessària per entendre el procés de Bolonya, a través de la seva pàgina web. A més, analitza les reformes que van apareixent i s’hi posiciona.
• A més, l’AEP fa, en relació amb Bolonya i amb qualsevol altre aspecte universitari, una feina d’assessorament i defensa dels estudiants que ho requereixin.
• L’AEP posa a la disposició dels estudiants les claus per entendre Bolonya i la informació necessària per saber en quina mesura està implementat el pla de Bolonya a la UPF en general o a una facultat en concret.

El pla vol fixar un model docent nou coherent amb Bolonya, generalitzar-lo, avaluar-lo, resoldre’n els problemes i adquirir experiència. Això a la pràctica es tradueix en què en les carreres en què està en funcionament cada professor acaba triant si aplica o no les recomanacions d’aquest full de ruta, en molts dels casos.

En altres casos, per pressió dels òrgans directius o per altres factors, el Pla està molt implementat, com en el cas de Dret. En aquesta facultat els estudiants han observat com sovint les interminables pràctiques acadèmiques suposen un volum de feina desmesurat, aporten un contingut força limitat i en canvi tenen un valor acadèmic mínim. En aquest sentit, vegeu: AEP denuncia la inadequada aplicació del pla Bolonya.

Vegeu també la selecció de vídeos sobre el procés de Bolonya.

Aquí teniu un esquema que dona algunes claus per entendre el procés de Bolonya, la resposta estudiantil i per què ens hi oposem. Si voleu informació més específica de la Universitat Pompeu Fabra o comprovar en quina mesura està implementat el pla de Bolonya a la vostra facultat, podeu consultar com està Bolonya a la UPF i què ha fet i què fa l’AEP contra aquest pla. Esperem que sigui esclaridor!

La declaració de Bolonya és:

• Un text elaborat l’any 1999 que parla d’harmonitzar l’Eduació Superior arreu d’Europa.
• Europa no té competències en educació superior, per això només va fer una declaració i prou.
• Sovint quan es fa referència al procés de Bolonya es parla de tot un seguit de reformes, propostes ministerials i altres canvis adjacents a aquesta declaració.

Què s’explica quan s’explica Bolonya?

• Mobilitat dels estudiants arreu d’Europa i homologació de títols a nivell europeu: hi ha la voluntat que la feina feta a una universitat de la Unió Europea sigui convalidable a una altra qualsevol.
• Voluntat de renovació pedagògica: s’intenta impedir que la Universitat sigui només un lloc de classes magistrals, com si fossin successions de conferències, amb la introducció de classes pràctiques, etc.

Aquests aspectes pretesament positius del pla de Bolonya no pretenen sinó vendre als estudiants un seguit de reformes que són la cessió de la Universitat als interessos dels grups de pressió empresarials i suposen un encariment del preu global dels estudis universitaris.

L’Espai Europeu d’Educació Superior s’implementa legalment a Catalunya mitjançant:

• La LOU: Llei Orgànica d’Universitats.
• La LUC: Llei d’Univeristats de Catalunya.
• Reial Decret d’Ordenació de titulacions.

A través d’aquestes lleis, amb l’empenta de diferents grups de pressió, tota aquesta sèrie de reformes que per extensió anomenem Bolonya, comporta també:

• Les antigues llicenciatures es canvien per graus. Els graus son estudis generalistes de 4 anys (al Reial Decret es defineix com «formación general orientada al ejercicio de actividades de carácter profesional»). Hi ha la voluntat fer un grau la raó de ser del qual sigui s’ha anomenat l’adquisició de competències i habilitats, la qual cosa podria ser una bona notícia si no fos perquè és un eufemisme per minvar la dedicació al coneixement humà i científic en benefici de tècniques útils a curt termini pel mercat laboral.
• Amb aquest panorama, és probable que sigui gairebé obligatori la realització d’un postgrau per tal d’aconseguir un reconeixement social adequat. El preu públic del postgrau és molt més elevat que el del grau (1500-2000 euros).

El Certificat d’Aptitud Pedagògica, obligatori per a aquells titulats que vulguin fer de professors de secundària, passa de costar uns 209,43 euros (el curs 2005-2006, a títol orientatiu) a ser un màster, amb un preu de 1500-2000 euros.
S’introdueix l’Europen Credit Transfer Sistem (ECTS), una espècie de «moneda d’educació». En relació amb el nombre de crèdits, l’estudiant o estudianta paga la matrícula, i això que ha «comprat», si aprova, se li reconeix a totes les universitats que segueixen la directiva de Bolonya. Un crèdit ECTS equival a 25 hores, moltes de les quals no són hores de classe sinó de treball individual, que de tota manera es paga amb la matrícula. S’estima que amb la introducció dels ECTS el temps de mitjana que un estudiant ha de dedicar als estudis és de 40 hores setmanals, fent totalment impossible la compatibilitat dels estudis amb una feina, amb la consegüent elitització dels estudis superiors: només les persones que poden viure sense treballar, poden estudiar.

Les últimes propostes de beca del ministeri parlen de beques-crèdit. Una entitat bancària dóna una sèrie de diners a l’estudiant, que haurà de retornar sense interessos (amb els interessos pagats per l’Estat, millor dit, amb diner públic a un banc) a partir del moment en què cobri més de 1500 euros i escaig. (Si no assoleix aquest sou en un període de temps determinat, 15 anys, el deute es cancel·la, però en tot cas l’estudiantat surt de la Universitat amb hipoteca).

Tot això s’ha fet sense debat previ amb la participació de la comunitat universitària.

Hi ha possibilitats de canvi: a Grècia, les reformes associades amb Bolonya s’han aturat (si bé és cert que és un cas diferent, donat que el procés en conjunt anava associat amb una reforma constitucional).

Les principals queixes dels estudiants són:

• El temps que cal per fer una pràctica no coincideix amb el seu valor acadèmic.
• L’estudi diari de cara a l’examen final no és possible perquè les pràctiques són massa extenses.
• Hi ha poca relació entre el contingut de les pràctiques i la matèria treballada a les classes magistrals.
• Que sovint cal lliurar pràctiques la temàtica de les quals no coincideix amb l’examen a realitzar el mateix dia.
• Que s’han de lliurar pràctiques fins i tot la setmana anterior dels exàmens.

Per això AEP reclama:

• No haver de lliurar pràctiques la darrera setmana.
• Reducció del temps per pràctica a destinar.
• Augment del valor acadèmic de les pràctiques.
• Pràctiques més relacionades amb els temes tractats a les classes pràctiques.
• Que les classes en subgrup incloguin temps per a ressolució de dubtes.

No només perquè els textos electrònics són més ecològics pel fet que és possible emprar-los sense gastar paper (per a algunes persones és molest llegir en pantalla i aleshores es poden imprimir, però, creieu-me, hi haurà qui els farà servir a l’ordinador). No només perquè permeten fer servir un cercador per localitzar exactament el fragment de text que cercàvem. No només perquè cada vegada més dispositius mòbils electrònics permeten dur-los arreu.

També perquè com que poden viatjar per les autopistes de la informació, arriben a milions de persones amb una facilitat sorprenent (via correu electrònic, per exemple, o penjats a una web). També perquè es poden consultar fins i tot quan la biblioteca no és oberta. I, en el cas particular dels apunts i els dossiers, també perquè es poden imprimir a casa o en qualsevol establiment adequat sense haver de dependre de l’OCÉ.

En resum: els llibres electrònics són més accessibles, més perdurables, més ecològics i més barats. I, a més de tot això, cal tenir clar que el cost econòmic en concepte de drets d’autor no ha de ser un problema. Els llibres de domini públic es poden digitalitzar i posar a internet a disposició de qui vulgui descarregar-los sense por a represàlies legals. Un llibre pot entrar en el domini públic per diverses raons: perquè el seu autor és mort des de fa molts anys o perquè així ho va autoritzar el mateix autor, per exemple.

Pot ser que, al cap i a la fi, els llibres electrònics no es percebi l’olor de vell ni l’inconfusible sensació de passar les pàgines d’un llibre tradicional. Tot i això, i considerant tots els avantatges esmentats, crec que no hem de deixar passar ni un minut més sense disposar de tots els llibres i apunts a la xarxa!

Aquest ja és el segon any en què tinc el dubtós privilegi de formar part de la primera generació catalana d’estudiants de Dret als quals s’aplica el Pla Pilot Bolonya al cent per cent de les assignatures. És cert que algunes de les nostres queixes han estat escoltades, però han aparegut noves maneres de perjudicar-nos (fins i tot als estudiants a qui no s’aplica el Pla Pilot) i d’altres reivindicacions simplement han sigut ignorades.

Partint de la meva experiència particular, podeu extrapolar a les diverses carreres universitàries com us pot afectar el Pla Bolonya i, sobretot, la manera en que s’apliqui.

El que despectivament anomenàvem “Sistema de Pràctiques” esdevenia el blanc de la majoria de les nostres ires. Com sabeu, el Pla Bolonya pretén una certa compatibilització dels continguts de totes les carreres a nivell europeu. L’inconvenient és que la carrera de Dret a Catalunya és una llicenciatura que s’hauria d’aprovar en quatre anys però el Pla Pilot Bolonya obliga a assimilar els seus continguts amb països en que l’estudi del Dret implica molts més anys.

A la UPF aquesta dificultat s’ha “solucionat” intentant convertir els estudiants en màquines memorístiques capaces de redactar però amb una pseudovida privada.

L’any passat ja denunciàvem que les “Pràctiques” ens absorbien molt més temps de l’aconsellable si preníem com a referència l’escàs percentatge de la qualificació final de l’assignatura. Ja llavors proposàvem que la situació es replantegés, ja fos amb “Pràctiques” més curtes o de major valor respecte la nota final.

Una de les prioritats del Pla Bolonya és convertir l’estudi constant en una necessitat que esdevingui virtut.

Sota aquesta premissa, les pràctiques haurien de fer-nos repassar la teoria ja explicada a classe, ampliar-la lleugerament i ser aplicada a casos concrets més complicats que els exemples de manual.

En canvi, ens trobàvem amb que havíem de realitzar la pràctica abans d’escoltar l’explicació del professor, cosa que repercutia en moltes classes magistrals buidant-les del noranta per cent de l’alumnat. A més, la complexitat de les pràctiques era tal que ni tan sols en les hores de treball en subgrup (es passa llista i es penalitza l’absència) el professor era capaç de corregir tota la pràctica encara que solament hi havia vint alumnes que poguessin expressar els seus dubtes respecte la pràctica.

Crec que aquest model és erroni. Les pràctiques, i sobretot el seu calendari de lliurement, no poden estar planejades d’esquena a les classes magistrals. Comprenc que amb les pràctiques es vagi més enllà de les classes magistrals però, tenint en compte que el Pla Bolonya ja redueix molt el nombre de classes magistrals, no poden intentar substituir-les perquè això perjudica a estudiants i a professors. A més, les pràctiques poden ser difícils però no poden ser tan llargues que dificultin l’estudi constant de l’examen final, que acostuma a tenir un valor molt superior al del conjunt de totes les pràctiques, o que no puguin ni ser corregides a la “classe en subgrup”. De fet, al Pla Bolonya real les classes en subgrup estan concebudes de manera que siguin un espai de debat acadèmic i en que els alumnes puguin expressar certs dubtes general al professor, no com una carrera contra rellotge que faci disminuir l’assistència a les poques classes magistrals que queden.

Allò que l’any passat ja convertia el calendari en una broma esperpèntica era que una hora podies realitzar un parcial (que té més valor que una pràctica) i als deu minuts de l’examen intentar corregir una pràctica del següent tema (que per suposat no entrava a l’examen) de la mateixa assignatura. Després d’això no era d’estranyar que alguns parcials fossin molt més difícils que l’examen trimestral i que realitzessin una mena d’efecte barrera que motivava que molts estudiants decidissin no presentar-se a l’examen final. Per norma general val més del cinquanta per cent de la nota total, però estaven convençuts de no poder-lo aprovar.

No era estrany, ja que una setmana abans dels exàmens finals encara estàvem lliurant pràctiques i els exàmens parcials no tenien caràcter alliberador (anomenem «alliberadors» els exàmens que en aprovar-se eliminen temes a examinar a l’examen trimestral).

Finalment, m’acomiado dels estudiants de segon Dret preguntant-vos si realment creieu que és just que tot el grup hagi de lliurar la pràctica de Dret Administratiu I els dilluns, sense tenir en compte que alguns subgrups tenen altres pràctiques a entregar d’altres assignatures, mentre que altres subgrups només han d’entregar-ne una.

Al alumnes d’altres carreres us informo que a la UPF de la Ciutadella tant el l’aula de l’estudiant com l’àrea de pícnic (on hi havia microones i espai per xerrar, menjar o jugar a cartes) han desaparegut i han estat substituïts per diverses aules de treball en subgrup, on jo ja he assistit a classe. Tot un símbol del que ens espera.