La Universitat Pompeu Fabra està mantenint relacions amb les empreses de la guerra per almenys tres vies: a través del Fòrum Social i Empresarial, el 22@ Network, a través del Centre d’Innovació Barcelona Mèdia, i la fira UPF Feina. Ja van parlar-ne l’any 2005 la CEPC i Alternativa Estel però la situació ara, el 2008, no és gaire millor (al contrari: ha empitjorat), i per això cal una actualització de la informació sobre les relacions entre la UPF i les empreses de la guerra. Cal fer conèixer les dades, urgentment, amb vistes a aconseguir trencar aquestes relacions. En els paràgrafs que llegireu a continuació hem investigat no només les empreses de la guerra que ja fa anys que són al Consell Social, sinó que hem actualitzat les dades amb totes les noves empreses que hi han anat entrant i amb informació nova sobre aquelles que ja hi eren.
Tal com es pot comprovar a la llista d’empreses i institucions del Fòrum Social i Empresarial (és un document a la web oficial de la UPF), ara mateix, dins aquesta institució hi ha, entre d’altres, les empreses següents:
- AGBAR: una de les empreses del seu grup, EMTE-Sistemas, desenvolupa sistemes de navegació aèria i treballa per l’Armada espanyola.
- Banc Sabadell: Participa del capital de CESCE, una companyia de d’assegurances que financia activitats relacionades amb la guerra com allò que anomenen riscos polítics en tots els seus terminis.
- INDRA: construeix sistemes per a míssils i treballa per a l’exèrcit dels Estats Units entre d’altres coses
- KPMG: Beneficiada dels contractes de la mal anomenada reconstrucció de l’Iraq, donat que és sòcia comercial d’empreses com Enterplan Ltd., d’acord amb les dades de Corporate Watch.
- Microsoft: va donar 1.556.471 dòlars a Bush per guanyar les eleccions en la legislatura en què Bush va iniciar la guerra de l’Iraq i, tal com demostren les investigacions de Greenpeace, està estretament relacionada amb la xarxa d’empreses que interessadament van promoure la invasió a l’Iraq.
- PriceWaterhouseCoopers: Beneficiada dels contractes de la mal anomenada reconstrucció de l’Iraq, donat que és sòcia comercial d’empreses com Enterplan Ltd., d’acord amb les dades de Corporate Watch.
- Grupo Santander: Inverteix en diferents empreses de la guerra o en societats que tenen participacions en empreses de la guerra, entre elles INDRA i CESCE. Per a més informació, es pot consultar el quadre sinòptic sobre l’entramat financer militar elaborat pel Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs.
- Siemens: va beneficiar-se de la guerra de l’Iraq amb un contracte de reconstrucció d’una planta elèctrica –qualificada com una de les obres de recostrucció més grans del país–, entre moltes altres coses.
- Sony España: és membre de la Associación de Empresas de Electrónica, Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones de España (AETIC). Aquesta associació figura a la llista de socis fundadors de la web de la Fundación Círculo de Tecnologías para la Defensa y la Seguridad, que com a objectiu, entre d’altres coses, fomentar la investigació en tecnologies de defensa.
- Telefónica: La seva filial Telefónica Sistemas era membre de l’Associación de Fabricantes de Armamaneto y Material de Defensa de España. El 2004 ho va tornar a ser a través de Telefónica Soluciones. L’any 2005 ja no hi apareix i no hi ha memòries d’activitat d’anys més recents a la web disponibles per consulta. No obstant, Telefónica Soluciones apareix al directori d’indústries de la guerra a Espanya del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs com a responsable de «sistemas de mando, comunicaciones y control, guerra electrónica».
La llista d’empreses i institucions que integren l’Associació d’Empreses i Institucions 22@Barcelona, coneguda com a 22@Network, es pot consultar a l’apartat «Qui som?» de la seva pàgina web oficial. Entre elles, trobem el la UPF (concretament el Centre d’Innovació Barcelona Mèdia, que pertany a la UPF tal com es pot comprovar a la memòria del 2006-2007 a la web d’aquesta universitat). Aquest centre de la UPF està associat amb:
- T-Systems: Té tota una secció de la seva web dedicada a infraestructures militars, de defensa i de «seguretat». Entre aquestes infraestructures, per exemple, hi ha equipaments per a xarxes militars o per a la «Gestió de sistemes de combat» (sic).
- Informática El Corte Inglés: Produeix sistemes informàtics per a militars i la seva propietària, El Corte Inglés, a més, produeix roba per a l’exèrcit. Treballa per al Ministeri de Defensa.
- Iberdrola: posseeix una part de l’empresa d’enginyeria aeroespacial militar Ibérica del Espacio.
- GTD Sistemas de Información: Produeix sistemes e control, simuladors de vol, i altres components armamentístics i treballa per al Ministeri de Defensa i per a diverses empreses d’armament.
- BBVA Empresas: El BBVA té un currículum prou gruixut en inversió armamentística: és inversor de CESCE, Ibérica del Espcio, Hisdesat, INDRA, RYMSA i Inmize entre d’altres. Per a més informació, es pot consultar www.bbvasensearmes.org.
Una altra web oficial, aquest cop la d’UPFeina, la fira d’ocupació que organitza la UPF, ens mostra entre la llista d’empreses col·laboradores el Grup Santander, Banc Sabadell, KPMG, PriceWaterhouseCoopers i BBVA i, a més:
- Accenture: empresa de consultoria i tecnologia informàtica que treballa en l’àmbit de la defensa per a Navantia, Grupo Telefónica i Amper.
- Coritel: Desenvolupa sistemes d’informació i comunicació i treballa per al Ministeri de Defensa.
En resum, la UPF té relació, amb menor o major mesura, amb 18 empreses de les quals s’ha documentat alguna relació amb la indústria de la guerra. En alguns dels casos es tracta només d’associacions: en altres, es convida aquestes empreses o, directament, com es pot comprovar, formen part del Consell Social de la Universitat.
Això s’ha d’acabar! La Universitat més que cap altra institució hauria d’evitar relacions amb la indústria de la guerra que puguin fer-la servir per netejar el seu nom. Exigim plegats la fi d’aquestes relacions. Fora la Guerra de la Universitat!
A continuació llistem les fonts d’on hem tret les diverses informacions que aquí exposem, a fi i efecte que puguin ser contrastades amb més comoditat: Dossier del CEPC i Alternativa Estel sobre la UPF i les empreses de la Guerra, Informe de Corporate Watch sobre el paper de les empreses britàniques a la guerra, Directori d’Empreses i Indústries amb Producció Militar situades a Catalunya del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs, Directori d’indústries de la guerra a Espanya del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs, Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs, Investigacions de Greenpeace sobre la guerra de l’Iraq del 2003, Memòria del curs 2006 - 2007 de la Universitat Pompeu Fabra, BBVA Sense Armes, Web de Boicot Preventiu, Grupo Antimilitarista de Carabanchel, Web del grup AGBAR, Web de T-Systems, Web d’EMTE Sistemas, Les 10 empreses que treuen més profit de l’Iraq, Llista de socis fundadors de la Fundación Círculo de Tecnologías para la Defensa y la Seguridad, Llista d’empreses associades a AETIC, Memòries d’activitats dels anys 2003 i 2004 de l’Asociación de Fabricantes de Armamaento y Material de Defensa de España
