No volem més classes contra rellotge

No crec que sorprengui ningú si dic que no estic d’acord amb la forma amb la que s’està implantant el Pla Bolonya a la UPF.

Aquest ja és el segon any en què tinc el dubtós privilegi de formar part de la primera generació catalana d’estudiants de Dret als quals s’aplica el Pla Pilot Bolonya al cent per cent de les assignatures. És cert que algunes de les nostres queixes han estat escoltades, però han aparegut noves maneres de perjudicar-nos (fins i tot als estudiants a qui no s’aplica el Pla Pilot) i d’altres reivindicacions simplement han sigut ignorades.

Partint de la meva experiència particular, podeu extrapolar a les diverses carreres universitàries com us pot afectar el Pla Bolonya i, sobretot, la manera en que s’apliqui.

El que despectivament anomenàvem “Sistema de Pràctiques” esdevenia el blanc de la majoria de les nostres ires. Com sabeu, el Pla Bolonya pretén una certa compatibilització dels continguts de totes les carreres a nivell europeu. L’inconvenient és que la carrera de Dret a Catalunya és una llicenciatura que s’hauria d’aprovar en quatre anys però el Pla Pilot Bolonya obliga a assimilar els seus continguts amb països en que l’estudi del Dret implica molts més anys.

A la UPF aquesta dificultat s’ha “solucionat” intentant convertir els estudiants en màquines memorístiques capaces de redactar però amb una pseudovida privada.

L’any passat ja denunciàvem que les “Pràctiques” ens absorbien molt més temps de l’aconsellable si preníem com a referència l’escàs percentatge de la qualificació final de l’assignatura. Ja llavors proposàvem que la situació es replantegés, ja fos amb “Pràctiques” més curtes o de major valor respecte la nota final.

Una de les prioritats del Pla Bolonya és convertir l’estudi constant en una necessitat que esdevingui virtut.

Sota aquesta premissa, les pràctiques haurien de fer-nos repassar la teoria ja explicada a classe, ampliar-la lleugerament i ser aplicada a casos concrets més complicats que els exemples de manual.

En canvi, ens trobàvem amb que havíem de realitzar la pràctica abans d’escoltar l’explicació del professor, cosa que repercutia en moltes classes magistrals buidant-les del noranta per cent de l’alumnat. A més, la complexitat de les pràctiques era tal que ni tan sols en les hores de treball en subgrup (es passa llista i es penalitza l’absència) el professor era capaç de corregir tota la pràctica encara que solament hi havia vint alumnes que poguessin expressar els seus dubtes respecte la pràctica.

Crec que aquest model és erroni. Les pràctiques, i sobretot el seu calendari de lliurement, no poden estar planejades d’esquena a les classes magistrals. Comprenc que amb les pràctiques es vagi més enllà de les classes magistrals però, tenint en compte que el Pla Bolonya ja redueix molt el nombre de classes magistrals, no poden intentar substituir-les perquè això perjudica a estudiants i a professors. A més, les pràctiques poden ser difícils però no poden ser tan llargues que dificultin l’estudi constant de l’examen final, que acostuma a tenir un valor molt superior al del conjunt de totes les pràctiques, o que no puguin ni ser corregides a la “classe en subgrup”. De fet, al Pla Bolonya real les classes en subgrup estan concebudes de manera que siguin un espai de debat acadèmic i en que els alumnes puguin expressar certs dubtes general al professor, no com una carrera contra rellotge que faci disminuir l’assistència a les poques classes magistrals que queden.

Allò que l’any passat ja convertia el calendari en una broma esperpèntica era que una hora podies realitzar un parcial (que té més valor que una pràctica) i als deu minuts de l’examen intentar corregir una pràctica del següent tema (que per suposat no entrava a l’examen) de la mateixa assignatura. Després d’això no era d’estranyar que alguns parcials fossin molt més difícils que l’examen trimestral i que realitzessin una mena d’efecte barrera que motivava que molts estudiants decidissin no presentar-se a l’examen final. Per norma general val més del cinquanta per cent de la nota total, però estaven convençuts de no poder-lo aprovar.

No era estrany, ja que una setmana abans dels exàmens finals encara estàvem lliurant pràctiques i els exàmens parcials no tenien caràcter alliberador (anomenem «alliberadors» els exàmens que en aprovar-se eliminen temes a examinar a l’examen trimestral).

Finalment, m’acomiado dels estudiants de segon Dret preguntant-vos si realment creieu que és just que tot el grup hagi de lliurar la pràctica de Dret Administratiu I els dilluns, sense tenir en compte que alguns subgrups tenen altres pràctiques a entregar d’altres assignatures, mentre que altres subgrups només han d’entregar-ne una.

Al alumnes d’altres carreres us informo que a la UPF de la Ciutadella tant el l’aula de l’estudiant com l’àrea de pícnic (on hi havia microones i espai per xerrar, menjar o jugar a cartes) han desaparegut i han estat substituïts per diverses aules de treball en subgrup, on jo ja he assistit a classe. Tot un símbol del que ens espera.